No visualitzes aquest correu correctament? Fes clic aquí
Els índexs d'atur dels que han anat a la universitat estan molt per sota dels de la resta.

Ni aturats ni sobrequalificats


JORDI CASABELLA

Les universitats, públiques i privades, tenen molt marge per millorar, però probablement no més que les escoles públiques, els instituts, els col·legis privats, els hospitals, els serveis socials o el transport col·lectiu, per parlar només de serveis essencials a la comunitat. No obstant això, el sistema universitari és presentat darrerament amb insistència com el màxim paradigma de la ineficiència.

La campanya gaudeix d'un aliat d'excepció, el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, entestat com està a demostrar (no pas a evitar) que la universitat, en aquest cas la pública, és un pou sense fons i que els que s'hi matriculen perden el temps.


L'última manifestació d'aquesta dèria ha estat un informe sobre l'ocupació dels titulats universitaris del curs 2009-2010 basat en les altes registrades a la Seguretat Social que ha aconseguit recollir, fins i tot, els elogis de gent respectable, com el professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) José García-Montalvo, preocupat des de fa temps per la sobrequalificació acadèmica dels joves.

A banda de la falta de rigor de la qual pot presumir l'estudi i la pressa que demostra tenir el Ministeri en donar a conèixer uns resultats suposadament impresentables sobre la inserció laboral dels titulats, el treball permet extreure molt poques conclusions panoràmiques sobre el mercat de treball dels graduats.

Pretendre que els que acaben de sortir de les aules tinguin una feina i una retribució pròpia d'un titulat superior en una conjuntura socioeconòmica com l'actual és una fal·làcia. I si això dona peu a dir que estan sobrequalificats, llavors suposa una manipulació descarada de la realitat.

Els titulats de les universitats britàniques d'Oxford i Cambridge (a la primera fila dels rànquings) que aconsegueixen entrar a treballar a la City londinenca també són mileuristes i, d'entrada, reben encàrrecs que estan per sota de les seves expectatives, però ningú té l'ocurrència de proclamar que estan sobrequalificats.

La questió rau en saber què fan i què guanyen aquests titulats 15 o 20 anys després de deixar el campus. Potser si el Ministeri s'animés a fer un estudi per esbrinar-ho no trobaria tanta sobrequalificació. O tal vegada la mateixa dels que s'han quedat al Batxillerat o a l'ESO.

El cert és que, mentre aquest treball no arriba, les enquestes als titulats que fa l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) diuen que els nivells d'atur entre els que han trepitjat la universitat se situen al voltant del 12%.

És veritat que hi ha un percentatge creixent d'universitaris que fa feines precàries o per sota de la seva qualificació, però, en un entorn en què la meitat dels joves de la seva edat estan aturats, aquesta és una conseqüència lògica.

Quan no hi ha feina, un químic pot estar disposat a fer de cambrer, mentre que un noi que només sap guanyar-se la vida servint cafès no pot treballar en un laboratori.

Es pot ventilar la situació dels joves titulats en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport, per posar un exemple, que mentre esperen una oportunitat treballen a Decathlon, dient que el problema que tenen és que estan sobretitulats, o tenim uns gestors polítics i un sistema productiu insensibles al seu potencial?
Els tallers de la UB permeten
experimentar amb l'electrònica.

 

Tallers d'electrònica per a estudiants
de batxillerat a la UB


La Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB) organitza, del 8 de gener al 6 de febrer, els Tallers d'Enginyeria Electrònica i Tecnologia de la Informació per a estudiants de Batxillerat.

Els tallers es proposen divulgar la influència de l'electrònica a la societat actual en àrees com les comunicacions, l'oci o la seguretat.

Durant les sessions, que se celebren als matins, els estudiants podran participar en diferents activitats que volen donar a conèixer l'evolució de la tecnologia electrònica, els principis que regulen el funcionament del mòbil i el paper decisiu de l'electrònica als automòbils. Es necessari inscriure's.
Copyright © Unportal, All rights reserved.
D'acord amb la LOPD, les teves dades seran recollides en un fitxer amb la finalitat de poder enviar aquest butlletí. Pots exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició davant Colwith Road, S.L. C/ Roger de Llúria, núm. 93, ppal 1a. Barcelona

Contacta'ns:
info@unportal.net
Reenvia-ho   Dona't de baixa   Actualitza el teu email