unportal
  • Imprimeix

La selectivitat

Els resultats de les PAU es coneixeran el 26 de juny

 


Els resultats de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) de juny arribaran el dimecres 26 de juny, cinc dies abans del tancament de la preinscripció universitària als centres públics, que es pot modificar fins a l'1 de juliol.

Tal com ja va succeir en la selectivitat del 2018, aquest any els estudiants s'examinen obligatòriament a la fase general de l'assignatura d'Història; és a dir, no poden triar entre aquesta màteria i la d'Història de la Filosofia, que en l'edició passada va desaparèixer de la primera part de les PAU i va traslladar-se a la fase específica d'algunes titulacions dels àmbits de Ciències Socials i d'Arts i Humanitats, reconvertida en una assignatura que pondera per apujar nota.

Selectivitat

Expectants. Grups de joves comentant els exercicis al finalitzar la primera jornada matinal de la prova a l'exterior de la Facultat de Biociències del campus de Bellaterra de la UAB 


En què consisteix la prova?

  • Una prova general amb cinc exercicis:

    La primera part de l’examen, anomenada fase general, que tots els estudiants de Batxillerat han de fer obligatòriament, consta de cinc exercicis.

    En aquesta primera part, l’alumne s’examina de 4 de les assignatures obligatòries de segon de Batxillerat (Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera i Història) i d’una matèria de modalitat a triar entre les quatre comunes d'opció (Matemàtiques, Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials, Llatí i Fonaments de les Arts).

    A la selectivitat del 2018 els estudiants ja no van poder triar Història de la Filosofia a la fase general de la selectivitat, sinó que van haver d'optar obligatòriament per l'assignatura d'Història (d'Espanya).

  • Una prova específica per apujar nota:

    La segona part de l’examen, o fase específica, està pensada per a aquells estudiants que vulguin millorar la nota obtinguda en la fase general de la prova i augmentar les possibilitats d’accedir als estudis desitjats.

    En aquesta segona fase, els alumnes poden examinar-se d’un màxim de tres exercicis, que corresponen a matèries de modalitat de segon de Batxillerat vinculades als estudis universitaris que es volen cursar. D’aquests tres exercicis, però, només se’ls tenen en compte els dos en què hagin obtingut millors qualificacions.

    L'assignatura d'Història de la Filosofia ha passat a ser una matèria específica que pondera en alguns estudis de les branques de Ciències Socials i d'Arts i Humanitats.

    En la selectivitat del 2017 es va introduir la possibilitat que, si en la matèria de modalitat escollida a la fase general els estudiants obtenen una nota mínima de 5, se'ls pugui aplicar la ponderació en la fase específica sense que s'hi hagin de tornar a examinar. Aquesta possibilitat es manté.

    Per aquesta raó, en realitat són quatre les matèries que poden ponderar a la fase específica (tenint en compte que només comptaran les dues millors qualificacions un cop ponderades).

La prova és la mateixa per als titulats de Batxillerat i FP?

Els titulats d'FP poden accedir a totes les titulacions universitàries que s'oferten mentre tinguin la nota exigida. No s'han d'examinar de la fase general de la selectivitat (ja que la seva qualificació d'accés a la universitat és la nota mitjana del seu expedient formatiu), però poden presentar-se a la fase específica per millorar les seves opcions d'aconseguir una plaça.

L'examen de la fase específica dels alumnes d'FP és el mateix que el dels estudiants de Batxillerat: les matèries formen part del currículum de segon de Batxillerat i estan associades al grau que l'estudiant aspira a cursar.
 

Amb quina nota s'aprova la selectivitat?

La fase general es pot aprovar amb un 4 (tot i que perquè la selectivitat es consideri superada la mitjana amb l'expedient de Batxillerat ha de donar un resultat igual o superior a 5), mentre que, a la fase específica, cal obtenir una nota mínima de 5 en cadascun dels exàmens, que s’avaluen de forma independent.
 

Quina és la qualificació mínima per accedir a la universitat i com es calcula?

De la mitjana ponderada entre la nota de la fase general de la selectivitat i l’expedient de Batxillerat en surt la nota d’accés a la universitat dels alumnes de Batxillerat.

La qualificació obtinguda a la fase general compta un 40% i la mitjana de l’expedient un 60%. La nota d’accés a la universitat ha de ser igual o superior a 5, i pot arribar a un màxim de 10.
 

Què és la nota d'admissió i com es calcula?

La nota d’admissió és la que fan servir les universitats per adjudicar les places en aquelles titulacions en què hi ha més estudiants que hi volen accedir que places ofertades.

S’obté sumant a la nota d’accés a la universitat les dues millors qualificacions de les matèries aprovades en la fase específica, un cop ponderades.

Per ponderar-les, s'agafa la qualificació obtinguda en cada matèria i es multiplica per 0,1 o per 0,2, en funció d’una taula de ponderacions acordada per les universitats.

El resultat és que la nota d'admissió pot elevar-se, en el millor dels casos, fins a 14.
 


Quina validesa té la nota de superació de la prova?

La nota obtinguda a la fase general té validesa indefinida, mentre que les qualificacions de les matèries de la fase específica serveixen per accedir a la universitat l'any en el qual se superen i durant els dos cursos acadèmics següents. O sigui, els resultats del 2019 poden arribar a ser tinguts en compte per matricular-se al curs 2021-2022.
 

A quantes convocatòries es pot presentar l'estudiant?

No hi ha límit ni per a la fase general ni per a la fase específica.